03 – Casal dels marquesos de Llió

Casal d’estil gòtic civil, bastit al s.XIV, és un dels edificis més emblemàtics del Barri Vell i de gran importància en el desenvolupament econòmic i industrial del poble.

D’origen incert, sabem que va pertànyer a la família Salelles de Sant Pere. Al s. XVI, passa a ser dels Mora, degut a la unió d’aquestes dues famílies pel casament de l’última pubilla Salelles. El nom amb què es coneix actualment es deu a què la família Mora va adquirir el títol de Marquesos de Llió al s. XVIII de mans del Rei de França. Com es pot observar, a la façana hi ha cinc escuts. Els 4 que es troben entre les finestres superiors i les inferiors, corresponen dos a la família Salelles i dos a la família Mora

L’àngel que es troba sobre la porta, sosté un escut dels Mora i un escut dels Salelles

El 1751, el primer Marquès de Llió, va construir el molí paperer annex al casal gòtic, posteriorment conegut com Molí de Cal Ròmul o Molí de la Vila.

La planta baixa de l’edifici servia de magatzem, el primer pis de comptador, on les treballadores, principalment dones, comptaven els fulls de paper i els classificaven i, l’última planta de mirador, on s’estenia el paper per assecar-lo.

A la part dreta de l’edifici hi ha les “Voltes del Quirri”, pas cobert que dóna accés a la part posterior de l’edifici, al carrer de Baix, i que enllaça el palau amb les dependències del molí paperer de Cal Ròmul o Molí de la Vila. (Vegeu plafó nº8).

Avui en dia és un edifici de titularitat municipal i es troba en fase de restauració, amb la voluntat de destinar-lo a usos culturals.

Es comenta, que el multimilionari en Charles Dering, va intentar comprar els finestralls del Palau, per posar-los al Cau Ferrat de Sitges.

L’HORT DEL MOSSÈN

Davant del Casal, el què ara és el pati de l’Escola Estel, havia estat l’anomenat Hort del Mossèn, que formava part de la rectoria, i que servia per abastir la manutenció del rector del poble, per aquest motiu no va canviar de titularitat amb les lleis desamortitzadores del s. XIX i ha continuant sent propietat de la Parròquia.

Comptadores de paper al primer pis. Anys 60.

Vista de la volta del Palau a principis del segle XX. Observem el carrer Major més estret, eixamplat l’any 1932.